Publish at Scribd or explore others:
lunes, 1 de diciembre de 2008
viernes, 21 de noviembre de 2008
J.S. BACH (ALEMANYA)
"Erbarme dich, mein Gott". Passió segons Sant Mateu.
"Zion hört die Wächter singen". Cantata nº 140.
"Singet dem Herrn ein neues Lied". Motet.
"Toccata i fuga en re menor".
"Allegro". Concert de Branderburg nº 4.
"Badinerie" Suite Orquestral en si menor nº 2.
"Preludi" Cello Suite nº1.
"Ària". Variacions Goldberg.
"Everything's gonna be alright". (Sweet Box).
"Fuga nº 9 en re menor". L' Art de la fuga.
"Fuga nº 9 en re menor". (The Swingle Singers).
"Zion hört die Wächter singen". Cantata nº 140.
"Singet dem Herrn ein neues Lied". Motet.
"Toccata i fuga en re menor".
"Allegro". Concert de Branderburg nº 4.
"Badinerie" Suite Orquestral en si menor nº 2.
"Preludi" Cello Suite nº1.
"Ària". Variacions Goldberg.
"Everything's gonna be alright". (Sweet Box).
"Fuga nº 9 en re menor". L' Art de la fuga.
"Fuga nº 9 en re menor". (The Swingle Singers).
martes, 18 de noviembre de 2008
G,F, HAENDEL (ANGLATERRA)
"Minuetto II". Music for the Royal Fireworks.
"Lascia ch'io pianga". Rinaldo.
"For unto us a Child is born". El Messies.
"No, di voi non vo' fidarmi".
"Lascia ch'io pianga". Rinaldo.
"For unto us a Child is born". El Messies.
"No, di voi non vo' fidarmi".
J. B. LULLY
" MARXA PER LA CEREMÒNIA DELS TURCS"
"PREMIER AIR DES ESPAGNOLS"
"CHACONNE DES SCARAMOUCHES"
"PREMIER AIR DES ESPAGNOLS"
"CHACONNE DES SCARAMOUCHES"
H. PURCELL (ANGLATERRA)
"WHEN I'AM LAID" DIDO AND AENEAS
"OCELLS I VIOLINS" DIDO AND AENEAS
" ECODANSA DE LES FÚRIES"
"OCELLS I VIOLINS" DIDO AND AENEAS
" ECODANSA DE LES FÚRIES"
G.B. PERGOLESI (ITÀLIA)
"STABAT MATER DOLOROSA" STABAT MATER
" LO CONOSCO A QUEDI OCHIETTI..." LA SERVA PADRONA
" LO CONOSCO A QUEDI OCHIETTI..." LA SERVA PADRONA
A.VIVALDI (ITÀLIA)
CONCERT EN DO MAJOR PER DUES TROMPETAS
"ANDANTE" CONCERT EN SOL MAJOR PER DUES MANDOLINES
"LARGO" CONCERT PER GUITARRA
"LARGO" L'HIVERN
"ALEGRO NON MOLTO" L'HIVERN
"DOMINE FILI UNIGENITE" GLORIA
"CUM DEDERIT DELECTIR" NISI DOMINUS
"ANDANTE" CONCERT EN SOL MAJOR PER DUES MANDOLINES
"LARGO" CONCERT PER GUITARRA
"LARGO" L'HIVERN
"ALEGRO NON MOLTO" L'HIVERN
"DOMINE FILI UNIGENITE" GLORIA
"CUM DEDERIT DELECTIR" NISI DOMINUS
martes, 11 de noviembre de 2008
C. MONTEVERDI (ITALIA)
SI DOLCE È'L TORMENTO
"TOCCATA" ORFEO
"VI RICORDA O BOSCHI OMBROSI". ORFEO
"INTONATIO" VESPRO DELA BEATA VERGINE
"DUO SERAPHIM" VESPRO DELA BEATA VERGINE
"SANCTUS" MISSA A QUATRE VUES A CAPELLA
TIRSI E CLORI
"TOCCATA" ORFEO
"VI RICORDA O BOSCHI OMBROSI". ORFEO
"INTONATIO" VESPRO DELA BEATA VERGINE
"DUO SERAPHIM" VESPRO DELA BEATA VERGINE
"SANCTUS" MISSA A QUATRE VUES A CAPELLA
TIRSI E CLORI
lunes, 10 de noviembre de 2008
domingo, 2 de noviembre de 2008
lunes, 27 de octubre de 2008
domingo, 26 de octubre de 2008
viernes, 24 de octubre de 2008
lunes, 20 de octubre de 2008
LA MUSICA DEL RENAIXEMENT
ÍNDEX:
PRESENTACIÓ
LINIA DE TEMPS
IMATGES
NOTACIÓ MUSICAL
VIDEO D'INSTRUMENTS DEL RENAIXEMENT:
Imatges: instruments musicals i compositors d'aquesta època
Orlando di Lasso
PRESENTACIÓ
LINIA DE TEMPS
IMATGES
NOTACIÓ MUSICAL
VIDEO D'INSTRUMENTS DEL RENAIXEMENT:
Imatges: instruments musicals i compositors d'aquesta època
Orlando di Lasso
martes, 14 de octubre de 2008
LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT
El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.
Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.
El recull de cançons i danses del Llibre Vermell de Montserrat constitueix un testimoni excepcional del repertori sacre interpretat a un monestir marià a finals del segle XIV. Tot i que la majoria de les cançons són en llatí, una d'elles és en occità i una altra, en català, llengües utilitzades al regne d'Aragó al llarg de l'Edat Mitjana. Des que va ser imprés per primera vegada, el 1917, el repertori del Llibre Vermell és un dels favorits dels conjunts de música antiga de tot el món.
Ma. Carmen Gómez i Muntané és catedràtica de Musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, féu estudis de música al conservatori del Liceu d'aquesta ciutat i de musicologia a la Universitat de Göttingen. Ha estat professora invitada de les universitats de Princeton i de North Texas. Durant el decenni 1987-97, ocupà el càrrec de Director-at-Large de la Societat Internacional de Musicologia. És autora de diversos llibres i edicions de música medieval i renaixentista, entre d'altres, La música medieval, aparegut en aquesta mateixa col·lecció, i col·laboradora a nombroses publicacions especialitzades d'àmbit internacional.
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.
Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.
El recull de cançons i danses del Llibre Vermell de Montserrat constitueix un testimoni excepcional del repertori sacre interpretat a un monestir marià a finals del segle XIV. Tot i que la majoria de les cançons són en llatí, una d'elles és en occità i una altra, en català, llengües utilitzades al regne d'Aragó al llarg de l'Edat Mitjana. Des que va ser imprés per primera vegada, el 1917, el repertori del Llibre Vermell és un dels favorits dels conjunts de música antiga de tot el món.
Ma. Carmen Gómez i Muntané és catedràtica de Musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, féu estudis de música al conservatori del Liceu d'aquesta ciutat i de musicologia a la Universitat de Göttingen. Ha estat professora invitada de les universitats de Princeton i de North Texas. Durant el decenni 1987-97, ocupà el càrrec de Director-at-Large de la Societat Internacional de Musicologia. És autora de diversos llibres i edicions de música medieval i renaixentista, entre d'altres, La música medieval, aparegut en aquesta mateixa col·lecció, i col·laboradora a nombroses publicacions especialitzades d'àmbit internacional.
lunes, 13 de octubre de 2008
MISTERI D'ELX
Elche es la tercera ciudad en importancia de la Comunidad Valenciana. Pertenece a la comarca valenciano parlante del Bajo Vinalopó, en la provincia de Alicante, y tiene una alta densidad de población: más de doscientos mil habitantes. Con una actividad netamente industrial, centrada en el calzado, la ciudad está vertebrada por el río Vinalopó que separa los barrios modernos de su zona histórica. Los huertos de palmeras son una constante en el paisaje ilicitano, tanto en partes destacadas de su amplio término municipal, como en el casco urbano. Precisamente esta presencia de numerosas palmeras en la propia ciudad y su aprovechamiento tradicional -por ejemplo, en la artesanía de la palma blanca para el Domingo de Ramos- ha hecho que la UNESCO declarara este palmeral parte integrante del Patrimonio de la Humanidad (2000). Esta abundancia de palmeras hace que, históricamente, se haya identificado la ciudad con Jerusalén, el marco de los acontecimientos que se celebran en el Misterio de Elche, la otra gran joya que los ilicitanos han sabido conservar durante más de cinco siglos.
MÁS INFORMACION
MÁS INFORMACION
CANT DE LA SIBILA
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 24 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria. Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l'església de la Bonanova.
viernes, 10 de octubre de 2008
lunes, 6 de octubre de 2008
LA MUSICA MEDIEVAL
ÍNDEX
- EDAD MITJANA
- MUSICA RELIGIOSA
- CANT GREGORIÀ
3. INICI DE LA POLIFONIA
4. GUIDO D'AREZZO
5. MÚSICA PROFANA
- MÚSICA PROFANA
- LO DOUS COSSIRE
- JOGLARS I TROBADORS
6. INSTRUMENTS DE L'ÉPOCA
- INSTRUMENTS DE CORDA
- INSTRUMENTS DE VENT
- ÓBOES ANTICS
7. ALGUNS COMPOSITORS
- GUILLAUME DE MACHAUT
Edat Mitjana Aroa Herrero
View SlideShare presentation or Upload your own.
ALFONSO X EL SABIO
viernes, 26 de septiembre de 2008
viernes, 19 de septiembre de 2008
la música
La música és un art, i com a tal, és el fruit d'una intuïció creativa, que es manifesta en el temps i l'emoció. Correspon tant al compositor com als filòsofs, als historiadors, als semiòlegs i a qualsevol altre oïdor o amateur, la tasca de definir la música, sense confondre el fons amb la forma, el so i el sentit, el signe i el significat.
De manera general, la música és la successió de sons eixits generalment d'instruments (de música); sons organitzats per un compositor o un instrumentista improvisador d'acord a un ritme els quals es produeixen conscientment amb el propòsit de ser agradables, commovedors, o fins i tot detestables segons els gustos musicals de l'oïdor. Es pot parlar també de música tot i que els sons siguin produïts per la naturalesa o d'objectes no-musicals a priori.
Com a branca d'estudi de les humanitats, la música és una disciplina que estudia els principis de l'harmonia i les propietats, dependències i relacions dels tons entre ells mateixos; i alhora és l'art de combinar aquests tons i sons d'una manera plàcida i agradable a l'oïda. Es pot dir també que la música és un llenguatge universal amb el què l'emissor pot transmetre determinants fets i sentiments mitjançant una seqüència de tons.
Com a branca d'estudi de les humanitats, la música és una disciplina que estudia els principis de l'harmonia i les propietats, dependències i relacions dels tons entre ells mateixos; i alhora és l'art de combinar aquests tons i sons d'una manera plàcida i agradable a l'oïda. Es pot dir també que la música és un llenguatge universal amb el què l'emissor pot transmetre determinants fets i sentiments mitjançant una seqüència de tons.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
