El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.
Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.
El recull de cançons i danses del Llibre Vermell de Montserrat constitueix un testimoni excepcional del repertori sacre interpretat a un monestir marià a finals del segle XIV. Tot i que la majoria de les cançons són en llatí, una d'elles és en occità i una altra, en català, llengües utilitzades al regne d'Aragó al llarg de l'Edat Mitjana. Des que va ser imprés per primera vegada, el 1917, el repertori del Llibre Vermell és un dels favorits dels conjunts de música antiga de tot el món.
Ma. Carmen Gómez i Muntané és catedràtica de Musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, féu estudis de música al conservatori del Liceu d'aquesta ciutat i de musicologia a la Universitat de Göttingen. Ha estat professora invitada de les universitats de Princeton i de North Texas. Durant el decenni 1987-97, ocupà el càrrec de Director-at-Large de la Societat Internacional de Musicologia. És autora de diversos llibres i edicions de música medieval i renaixentista, entre d'altres, La música medieval, aparegut en aquesta mateixa col·lecció, i col·laboradora a nombroses publicacions especialitzades d'àmbit internacional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario