Isolda y su sirvienta Brangania se encuentran en el barco de Tristán, de camino a las tierras del Rey Marke en Cornualles, donde Isolda va a casarse con el Rey. La ópera comienza con la voz de un joven marinero cantando una canción sobre una salvaje doncella irlandesa, lo que Isolda interpreta como una burla hacia ella. En un arrebato de furia, Isolda desea que se levanten las olas y hundan el barco, matando a todos los tripulantes. Su ira va especialmente dirigida a Tristán, el caballero que la lleva hasta Marke. Isolda envía a Brangania a que llame a Tristán a su presencia, pero él rechaza la petición diciendo que su lugar está en el timón. El subalterno de Tristán, Kurwenal, responde más bruscamente y contesta que Isolda no está en posición de dar órdenes a Tristán, ya que su anterior prometido, Morold, fue asesinado por Tristán.
Brangania vuelve con Isolda para contarle lo ocurrido, e Isolda le cuenta cómo, tras la muerte de Morold, llevaron ante ella a un extranjero llamado Tantris que encontraron mortalmente herido a bordo de un bote y que ella lo había sanado usando sus poderes curativos. Entonces descubrió que Tantris era en realidad Tristán, el asesino de Morold, e intentó matarlo con una espada cuando estaba recostado indefenso ante ella. En ese momento Tristán no miró la espada que iba a acabar con su vida, sino directamente a los ojos de Isolda, lo que dejó a ésta sin capacidad para matar al caballero. Una vez restablecido, se permitió huir a Tristán, pero habría de volver para llevarse a Isolda para que se casara con su tío, el Rey Marke. Isolda, furiosa por la traición de Tristán, insiste en que tiene una bebida que redimirá de sus fechorías, y Brangania mira sorprendida que se refiere a un veneno letal.
L'òpera de Wolfgang Amadeus Mozart Don Giovanni, drama jocoso en dos actes, es va estrenar a Praga el 29 d'octubre de 1787 i eclipsaría tots els seus èxits anteriors. El libreto en italiano de Lorenzo da Ponte (1749-1838), deriva de la comedia de Molière y sigue bastante de cerca el que escribió Bertati (1735-1815), libretista del Matrimonio segreto , para una ópera de Gazzaniga (1743-1818), representada en Venecia el mismo año. El llibret en italià de Lorenzo da Ponte (1749-1838), deriva de la comèdia de Molière i segueix bastant de prop el que va escriure Bertati (1735-1815), llibretista del Matrimoni segreto, per a una òpera de Gazzaniga (1743-1818) , representada a Venècia el mateix any.
ACTE II Deh vieni alla finestra (Serenata), Don Giovanni
http://www.mozart.cat/don_giovanni_acte2.htm
ITALIA
Escena Tercera
Donna Elvira i els anteriors.
Donna Elvira: Eccomi a voi.
Don Giovanni: (Veggiamo che farà.)
Leporello: (Che bell'imbroglio!)
Donna Elvira: Dunque creder potrò che i pianti miei abbian vinto quel cor? Dunque pentito. l'amato Don Giovanni al suo dovere e all'amor mio ritorna?
Leporello: (Fingint sempre la veu). Sì, carina!
Donna Elvira: Crudele, se sapeste quante lagrime e quanti sospir voi mi costaste!
Leporello: Io, vita mia?
Donna Elvira: Voi.
Leporello: Poverina! Quanto mi dispiace!
Donna Elvira: Mi fuggirete più?
Leporello: No, muso bello.
Donna Elvira: Sarete sempre mio?
Leporello: Sempre.
Donna Elvira: Carissimo!
Leporello: Carissima! (La burla mi dà gusto.)
Donna Elvira: Mio tesoro!
Leporello: Mia Venere!
Donna Elvira: Son per voi tutta foco.
Leporello: Io tutto cenere.
Don Giovanni: (Il birbo si riscalda.)
Donna Elvira: E non m'ingannerete?
Leporello: No, sicuro.
Donna Elvira: Giuratelo.
Leporello: Lo giuro a questa mano, che bacio con trasporto, e a que' bei lumi...
Don Giovanni: (Fingint que està matant algú). Ah! eh! ih! ah! ih! ah, sei morto...
Donna Elvira e Leporello: Oh numi! (Fugen junts).
Don Giovanni: Ha, ha, ha! Par che la sorte mi secondi; veggiamo! Le finestre son queste. Ora cantiamo. (Canta acompayant-se amb la mandolina). Deh, vieni alla finestra, o mio tesoro, Deh, vieni a consolar il pianto mio. Se neghi a me di dar qualche ristoro, Davanti agli occhi tuoi morir vogl'io! Tu ch'hai la bocca dolce più del miele, Tu che il zucchero porti in mezzo al core! Non esser, gioia mia, con me crudele! Lasciati almen veder, mio bell'amore!
CATALÀ
Tercera escena
Donna Elvira i els Anteriors.
Donna Elvira: Aquí estic amb vosaltres.
Don Giovanni: (Veggiano de fer.)
Leporelle: (Què bell'imbroglio!)
Donna Elvira: Així que puc crede meva planta abbia va guanyar el cor? Així penedit. l'estimat Don Giovanni amb el seu deure i la meva esquena?
Leporelle: (Fingint sempre veu). Sí, valent!
Donna Elvira: Tractes o Penes Cruels, si sabia quants i quantes llàgrimes sospir vostè costés mi!
Leporelle: De mi, la meva vida?
Donna Elvira: Tu
Leporelle: Pobre! Com ho sento!
Donna Elvira: Fuggirete més?
Leporelle: No, bell rostre.
Donna Elvira: Vostè serà sempre la meva?
Leporelle: Alguna vegada.
Donna Elvira: Estimat!
Leporelle: Estimat! (La broma és el meu gust.)
Donna Elvira: El meu tresor!
Leporelle: Venus Mia!
Donna Elvira: Per a tots vostès foc.
Leporelle: Tot el que la cendra.
Don Giovanni: (El Birba calor.)
Donna Elvira: Em serveix?
Leporelle: No, segur.
Donna Elvira: Giuratelo.
Leporelle: Ho juro per aquesta part, aquell petó amb el transport, i que 'bei Lumi ...
Don Giovanni (Fingint que aquesta matant algu). Ah! eh! IH! ah! IH! ah, que estan morts ...
Donna Elvira i Leporelle: Numi Oh! (Fugen junts).
Don Giovanni: Ja, ja, ja! Par que el destí I veggiamo segons! Les finestres són aquests. Ara cantar. (Sing-se amb acompayant la mandolina). DEH, vieni alla finestra, o mio tesoro, DEH, vieni un consolar les meves llàgrimes. Si es nega a donar-me un descans, Davant els seus ulls vogl'io morir! Vostè ch'hai boca més dolça mel, Vostè que portar el sucre en el centre del nucli! No, la meva alegria cruels amb mi! Almen Anem a veure a la meva Amor Hermoso!
Mozart va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg, Àustria.
Als quatre anys practicava el clavicordi i va començar a compondre petites cançons i minuets de considerable dificultat. Als sis tocava amb destresa el clave i el violí.
El 4 d'agost de 1782, sense el consentiment del seu pare, Wolfgang Amadeus i Constanze es van casar a Viena. . El 1786 Mozart es trobava al punt àlgid. Va estrenar l'òpera Les noces de Fígaro amb un gran èxit, i, el 1787, a Praga, Don Giovanni.
El 5 de desembre de 1791 Mozart va morir als 35 anys, a Viena,
41 simfonies, entre les que destaquen: Simfonia núm. 35 Haffner en re major, KV 385, (juliol-agost 1782), Simfonia núm. 36 Linz en do major, KV 425, (novembre 1783), Simfonia núm. 38 Praga en re major, KV 504, (finals 1786), Simfonia núm. 39 en mi bemoll major, KV 543, (juliol-agost 1788), Simfonia núm. 40 en sol menor, KV 550, (juliol-agost 1788) i Simfonia núm. 41 Júpiter en do major, KV 551, ) (juliol-agost 1788);
concerts (27 per a piano, 5 per a violí i diversos per a altres instruments)
61 divertimentos
22 òperes: Die Schuldigkeit des ersten Gebotes (1767) Apollo et Hyacinthus (1767) Bastien und Bastienne (1768) Ascanio in Alba (1771) Il sogno di Scipione (1772) Lucio Silla (1772) La finta giardiniera (1775) Idomeneo (1781) Les noces de Fígaro (1786) Don Giovanni (1787) La flauta màgica (1791) La clemenza di Tito (1791)
